Hijos entre familiares ( Ana Marín)

https://drive.google.com/file/d/1i5JAIt0SNC3xFfKHTlHAjOBWU7slVa5H/view?usp=sharing

Diferenciació celular ( guió del power point) Martí Fontdevila

La diferenciació cel·lular és el procés en que les cèl·lules joves, inmaduras (no especialitzades) adopten les característiques individuals i assoleixen la seva forma i funció madura (especialitzada).

Paral·lelament a la mitosis que es produeix a l’embrió, a partir de l’estat blastocist (5-6 dies) es comença a produir el procés de diferenciació cel·lular. Les cèl·lules filles adquireixen propietats que no tenia la cèl·lula de la qual s'ha dividit, comencen a ser cèl·lules més especialitzades.

Al llarg del desenvolupament embrionari i també posteriorment en l’organisme adult, s’han de poder originar i regenerar totes les cèl·lules necessàries per el correcte funcionament de l’organisme. Aquesta és la funció de les cèl·lules mare.

Les cèl·lules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que conserven la habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.

Les cèl·lules mare es classifiquen de dos formes, la primera per potencialitat i la segona per l’origen.

En la primera les cèl·lules mare es classifiquen en:

Totipotents: Poden convertir-se en qualsevol cèl·lula, sense excepcions.

 Pluripotents: Es poden convertir en qualsevol cèl·lula, amb excepció de les      totipotents

Multipotent: Es poden convertir en cèl·lules d’una sola família

Unipotents: Cèl·lules mare que no només poden produir un tipus de cèl·lula, amb capacitat d’autorenovar-se

En la segona classificació les cèl·lules mare poden ser:

Cèl·lules mare adultes: són cèl·lules mares no diferenciades trobades entre cèl·lules diferenciades d'un teixit específic, normalment multipotents.

Cèl·lules mare embrionàries: són cèl·lules cultivades obtingudes a partir masses de cèl·lules internes no diferenciades de la primera fase de l'embrió humà (sovint anomenat blastocist, que és un embrió entre 50 i 150 cèl·lules).

També es poden classificar segons la capa en la que es troben a la gàstrula (12 dies):

Ectoderma (capa superior): Genera cèl·lules com les neurones, el tub neural i l'epidermis

Mesoderma (Capa del mig): Genera cèl·lules del cor, dels ronyons i teixit muscular

Endoderma (capa inferior): Genera teixits dels pulmons i del fetge

Tipus cel.lulars
Cèl·lules nervioses, neurones

Les neurones són les cèl·lules responsables de passar informació dins del sistema nerviós central, i desde aquest sistema a la resta del cos.

La cèl·lula té una zona central (soma) que conté el nucli i que està envoltada de nombroses extensions anomenades dendrites i axons, les dendrites reben informació i els axons envien informació

Cèl·lules sanguínies

Les cèl·lules sanguínies són produïdes a partir de les cèl·lules anomenades cèl·lules mare hematopoètiques, aquestes cèl·lules són pluripotents i formen els diferents tipus cel·lulars sanguinis (eritròcits, leucòcits i trobòcits)

Cèl·lules epitelials

La mucosa estomacal està formada per un epiteli de cèl·lules envoltant el mucus. Aquest mucus és un fluid viscós que actua com a barrera protectora. A l’estómac té lloc una part del procés digestiu. Les cèl·lules epitelials fan funció de secreció o de captació de substàncies, i també fan de barrera protectora

Diferenciació celular ( Martí Fontdevila)

https://drive.google.com/file/d/1WFsefSjhCsZucp6axeBHU1I8wLmBY5HQ/view?usp=sharing

Funcionamiento de las hormonas proteicas ( GH,izda) o lipídicas ( testosterona, dcha) Carla Cruz

https://drive.google.com/file/d/1CW1yPIZi3eWzmWZSnTyjpqFMtalSlPT7/view?usp=sharing

Organogènesi ( Alexia Domènech)

Fases de la meiosi ( Èlia Badosa)

Partenogénesis ( Marina Medina)

-”Parthenos”, que puede traducirse como “virgen”.

-”Génesis”, que es equivalente a “origen o nacimiento”.

La partenogénesis es un tipo de reproducción sexual que consiste en la división repetida de un óvulo hasta formar un nuevo individuo, como en cualquier método de reproducción, salvo que en estos casos no se produce una fecundación, es decir, se crea un feto sin padre.

Debido a sus características, la partenogénesis puede calificarse como una reproducción sexual de tipo homogamética (ya que cuenta con la intervención de solo una clase de célula sexual) o, incluso, como un mecanismo reproductivo asexual.

Distintas circunstancias llevan a que el óvulo se segmente antes de que se produzca su fecundación. Puede tratarse de un factor químico, ambiental o de otra clase el que produzca esta reproducción. Los científicos, por su parte, han comprobado que hay ciertas bacterias que pueden modificar los genes de los animales y ocasionar la partenogénesis. Por ahora simplemente se ha podido hallar que una de las causantes es una bacteria que se incluye dentro de la orden Wolbachia y que, parece ser, penetró en el ADN de ciertos animales para modificarlo.

Este tipo de reproducción ocurre en algunos animales, la gran mayoría de casos se dan en platelmintos, rotíferos, tardígrados, crustáceos, insectos, anfibios y reptiles, más raramente en algunos peces y, excepcionalmente, en aves. 

Rotífero 

Nudibranquio 

Tardígrado

Existen dos tipos de partenogénesis:

● Partenogénesis ameiótica o diploide: no existe meiosis, el huevo se forma por mitosis y por tanto es diploide. Este tipo de partenogénesis ocurre en algunos platelmintos, rotíferos, crustáceos, insectos y anfibios.

● Partenogénesis meiótica o haploide: se forma un óvulo haploide por meiosis y se desarrolla sin ser fecundado. Este tipo de partenogénesis se da en algunos platelmintos, rotíferos, anélidos, insectos (abejas, avispas, insectos palo y hormigas), peces, anfibios y reptiles.

Uno de los grandes misterios de los casos de partenogénesis se da con respecto al número de crías que nacen. Las madres vírgenes en el reino animal solamente tienen una cría, mientras que normalmente en el reino animal, según la especie, pueden nacer muchas más. Otra coincidencia ha sido que en los casos que hemos podido ver, las crías han sido machos, esto ocurre por que normalmente en estas especies los machos poseen un cromosoma y las hembras dos, por ello en ausencia de fecundación, el nuevo ser engendrado sólo puede poseer un cromosoma, por lo tanto debe nacer macho.Asimismo, todavía no podemos conocer si los animales que están naciendo por partenogénesis pueden tener partos virginales también o si se pueden reproducir sexualmente. Además, a menudo hemos visto que la descendencia por partenogénesis suele tener anormalidades o una muerte temprana. Esto ocurre debido a la menor diversidad del material genético, que fomenta la contracción de enfermedades o las posibilidades de nacer con problemas genéticos.

En definitiva, un nacimiento virgen puede producirse cuando una célula de un corpúsculo polar comienza a hacer la función de un esperma. El resultado sería el ADN de un hijo de virgen. Sorprendentemente, la descendencia no sería un clon completo del progenitor, sino solo en su mitad.

Siempre ha sido una gran duda el hecho de que una hembra se someta a la partenogénesis aun teniendo machos cerca, esto, según algunos estudios es debido a que quizá la hembra por tener alguna característica menos desarrollada que otras hembras ha sido desplazada y por tanto no ha podido reproducirse. Para la hembra en particular es importante este tipo de reproducción pues así puede reproducirse pero si se mira desde un punto de vista evolutivo esto genera crías con anomalías o crías que mueren de forma prematura y por ello no es beneficioso para la evolución en general pues solo la retrasa.

En los humanos este fenómeno no ha ocurrido o no hay pruebas científicas de que haya pasado. Pero un ejemplo sería la Virgen María, quien aún siendo virgen estuvo embarazada de Jesús.En los laboratorios las células madre de una mujer podrían transformarse en espermatozoides, aunque se desconoce si ese espermatozoide contendría la programación genética necesaria para la fecundación. El experimento se puede realizar en ratas, pero en seres humanos hay razones éticas de peso que impiden su realización.

A continuación dejo un link en el que se habla de este tema en un breve fragmento de un episodio de ‘’House’’ una serie de televisión que trata casos médicos extremadamente extraños, cabe informar de que muchos de estos casos ( como es el caso que veréis a continuación ) no se basan en hechos reales, es decir, no todos los casos han ocurrido en humanos pero si todos son enfermedades o problemas reales.

Fragmento del video de House donde se habla de una supuesta partenogéneis humana

Amniocentesi ( Pol Culla )

Impressió genètica o Imprinting ( Èlia Badosa)

La impressió genètica (o Imprinting) es un fenomen epigenètic que modula l’expressió dels gens amb la modificació química de l’ADN o de l’estructura de la cromatina. Cal destacar que la impressió genètica no es tracta d’una alteració en la seqüència de l’ADN (única alteració relacionada amb malalties creguda fins fa un quants anys), sinó que es tracta d’un canvi químic en aquesta seqüència, i és important, ja que aquesta modificació es transmet dels progenitors a la descendència, i canvia la funció, l’expressió o el producte del gen afectat. Normalment, la impressió genètica fa que un gen s’expressi només en un dels dos cromosomes heretats dels pares.

La impressió genètica es dona per metilació de l’ADN o be per una alteració en les histones (proteïna que es troba a l’ADN que dona forma adequada al cromosoma i controla l’activació dels gens).  

 La metilació de l’ADN és el fenomen més freqüent, i consisteix en què un grup CH3 s’afegeix sobre les bases nitrogenades, sovint guanina i citosina, i inhibeix la transcripció del gen, i per tant la seva expressió.

MALALTIES ASSOCIADES
Hi ha algunes malalties associades amb la impressió genètica, ja que el gen expressat és funcionalment haploide, i per tant, disminueix la protecció que ofereix ser diploide contra les mutacions recessives. Segons la regió del cromosoma que afecti sigui d’origen patern o matern, provoca un tipus de malaltia diferent. Se’n coneixen dues de molt importants que són causades pel bloqueig de l’expressió d’una regió del cromosoma 15, i l’existència d’una mutació no funcional en la regió del cromosoma 15 que s’expressa.

D’una banda, hi ha el síndrome d’Angelman, el qual produeix dificultats en el desenvolupament cerebral, dificultats en els moviments, incapacitat intel·lectual, convulsions, cap petit, comportament inusual, etc. En aquest cas l’expressió materna és bloquejada i per tant domina l’expressió gènica del cromosoma 15 patern que té una mutació i no és funcional.

 D’altra banda, hi ha el síndrome de Prader-Willi, que produeix hipotonia greu (disminució del to muscular), talla baixa, problemes en l’alimentació que condueixen a l’obesitat, dificultats en l’aprenentatge, trastorns en la conducta, etc. En aquest segon cas l’expressió paterna és bloquejada, per la qual cosa domina l’expressió gènica del cromosoma 15 matern mutat.

La impressió genètica es pot interpretar com una “lluita” entre pare i mare (lluita de sexes), perquè s’expressin els gens propis i no els de l’altre.
També es tracta d’un mecanisme epigenètic que contrasta amb les teories de la genètica clàssica i les lleis de Mendel.

En aquest enllaç podeu veure la presentació en Prezzi que la Èlia ha fet per aquest tema

Gestación Subrogada ( Martina Brañas)

https://drive.google.com/file/d/1p2coHoYCoDO1bWH2SiBDy5oVoafxUfEp/view?usp=sharing

Pruebas del embarazo ( cortesía de Erica Hurtado)

https://docs.google.com/document/d/1Q52nlrmHiBilvP-_fAFTCTc7cLjQD37RvM_bEd3cf74/edit?usp=sharing

Mètodes anticonceptius i tècniques de reproducció assistida ( Janna Felip)

Problemas de fertilidad en mujeres y hombres ( Adrià Roger y Ferran Gombau)

Infografía Inseminación artificial versus Fecundación in vitro ( Carla Cruz)

La fecundación in vitro explicada con sencillez

Embarazo colectivo

A ver, esta claro que no vamos a permitir que este coronavirus afecte a nuestro desarrollo embrionario colectivo, ¿¿no?? Vamos a vencerle a base de creatividad y de compartir nuestras propuestas en este espacio, que vendría a ser como una placenta con un montón de cordones umbilicales en este embarazo múltiple en el que estamos metid@s. Se trataría de que, como comentario a esta entrada ( los de CTMA ya saben de qué va), introdujerais vuestras tareas sobre cualquiera de los aspectos que hayais elegido de la unidad del embarazo, para ampliar. Podéis elegir el formato que más os convenza o se adapte a vuestro tema: texto con imágenes ( osea, como un power point pero reconvertido en word), un tríptico, un video explicando lo que hayais elegido, un cómic, un relato, una infografía. Si en algún caso no lo podeis subir, me lo enviáis por correo y yo lo intento.
Cada una de las respuestas tiene, a su vez, la posibilidad de interacción de los demás. ¿ Lo probamos?
PD: si los textos son demasiado largos los tendríais que dividir en dos partes.
PD2:   A la derecha tenéis más ideas y recursos.

Hasta la coronilla ( o no)

 

Como alguien me lo ha solicitado, aquí tenéis un espacio por si alguien quiere escribir reflexiones, diarios de confinamiento, propuestas... con la condición de que estén bien escritos ( no es un grupo de watsApp) y que puedan aportar algo al resto del grupo. Se admite también cualquier tipo de formato, pero que esté un poquito currado, no cualquier desfogue de cuñao! Vía libre a la creatividad en estos tiempos de aislamiento forzado.
Para romper el hielo,  empiezo yo con un microrrelato de viajes muy apropiado para la ocasión